Segons l’Eurostat, les Illes Balears som la regió en què la productivitat, és a dir, el valor afegit brut, ha baixat més de tot Europa en els darrers 5 anys, juntament amb Canàries i Catalunya que venen darrere; i també som la regió que patim l’allau immigratòria més gran de tot Europa, de proporcions tan descomunals que, en dues o tres de dècades, la població illenca s’ha mes que doblat fins al punt que, a hores d’ara, la meitat dels residents no han nascut a les Illes Balears

La immigració desbocada i la productivitat i els salaris baixíssims són la conseqüència del model econòmic al qual hem arribat. Un model basat en la massificació, el monocultiu turístic i l’especulació immobiliària, la qual cosa interessa a l’Estat però gira l’esquena a tot l’altre sector productiu, perjudica la indústria turística mallorquina i els ciutadans en general, fins al punt que ens mena directament a la ruïna d’una forma accelerada.

Tenim un mercat de treball que no és per als mallorquins. Hem entrat en una dinàmica social de desintegració i empobriment gravíssim i progressiu, amb problemes greus en sanitat, ensenyament i habitatge per culpa de la saturació. Per altra banda el sistema fiscal espanyol castiga les empreses mallorquines i les deixa en inferioritat de condicions respecte de les franquícies estrangeres i les grans empreses de l’oligarquia espanyola, la qual cosa repercuteix negativament en la capacitat que tenim per conversar la propietat immobiliària tradicional, que anem perdent a poc a poc a conseqüència d’aquesta especulació desmesurada.

La riquesa que es genera a Mallorca és transferida a Madrid com es demostra, per exemple, amb els més de 5.000 milions d’euros l’any que se’n van per l’espoli fiscal que patim, que és molt superior al de qualsevol altra comunitat autònoma espanyola, i també molt superior al de cap altra regió europea. Hi hem d’afegir la riquesa que se’n va per l’explotació d’infraestructures i serveis controlats per organismes i empreses públiques o semiprivades de l’oligarquia estatal, com és el cas, entre d’altres, de l’explotació dels ports i aeroports comercials que, fonamentalment perjudica les empreses mallorquines o només n’hi deixen les engrunes.

En l’àmbit institucional, polític i administratiu les coses també van molt malament. Des de fa aproximadament dues dècades, des dels poders de l’Estat, s’imposa una recentralització política i administrativa que buida de contingut les institucions autonòmiques i converteix la nostra autonomia en gairebé una simple delegació estatal, tot vulnerant l’esperit i la lletra de la Constitució espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 1983.

La destrucció de les organitzacions polítiques mallorquines que no eren delegacions dels partits estatalistes, per tal d’afavorir el PP, VOX, PSOE i adjacents, ha permès que s’hagin pogut aplicar aquestes polítiques antimallorquines i recentralitzadores. Aquestes polítiques fa tot just dues dècades no es podien ni plantejar perquè era impossible formar govern, tant a les institucions autonòmiques com a les locals, sense els condicionants dels partits autòctons. Aquests comptaven amb un suport electoral que s’anava incrementant.

S’ha produït també, en aquestes dues darreres dècades, l’apropiació-concentració de les caixes d’estalvis pròpies, com és el cas de La Caixa i Sa Nostra, ara ja desaparegudes i substituïdes per l’entitat financera Caixabank, sota les ordres dels interessos de l’oligarquia estatal juntament amb el BBVA. Aquestes operacions d’apropiació-concentració també s’han produït en altres sectors com el de la sanitat -gairebé la majoria de les empreses mallorquines han estat absorbides per grups madrilenys-, i és de preveure que així seguirà, i de fet segueix, en tots els sectors econòmics.

La manifesta minorització cultural, com a conseqüència de l’allau demogràfica que patim els mallorquins, es veu reforçada per l’incompliment sistemàtic de la llei pel que fa a l’ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia i oficial de la Comunitat Autònoma. La nostra llengua ha de ser la preferent en tots els àmbits de la nostra societat, públics i privats, al marge de les opcions polítiques que governin en cada legislatura. No pot ser una qüestió política electoralista, i només hi ha un camí: el del respecte a la dignitat dels mallorquins per part de tots els poders públics de l’Estat i per part de les persones que es vulguin incorporar a la ciutadania de Mallorca.

Per a compensar la desintegració social, ja molt avançada, caldria treballar, a nivell educatiu, amb l’aplicació de noves tècniques d’adquisició dels valors cívics i amb l’habituació, tant en l’ús lúdic com social, de la llengua, la cultura i les tradicions mallorquines, per tal d’arrelar harmoniosament els alumnes nouvinguts a la societat illenca

Vivim un moment d’emergència que requereix actuacions decidides per aturar la dinàmica regressiva en la qual hem entrat. Per això, des de SOM Mallorca, pensam que és necessari articular un nou projecte polític, transversal, pragmàtic i decisiu, que prioritzi la defensa dels interessos dels mallorquins, la regeneració d’un sistema econòmic favorable, el benestar de les persones i les famílies, la protecció de la propietat privada tradicional, de les iniciatives privades i socials, amb un respecte màxim pel nostre patrimoni, recursos i territori, i, tot això, dins d’un marc polític, econòmic i social que garanteixi el futur i la prosperitat dels nostres fills.

Si us ve de gust podeu manifestar l’adhesió al manifest, aquest petit gest ens encoratja a seguir.

https://forms.gle/YeQegWbeBGsyRHnp6

Gràcies